Informes d’enfrontaments a París, a França i a Europa. Nova anàlisi de Crimethinc¹, publicada el 14/12/2018. Primera part.
Des de novembre, França ha sigut sacsejada pel moviment de les armilles grogues, una reacció des de baix a la proposta del president Macron d’apujar els impostos al combustible per tal de forçar als pobres a pagar per la transició cap a tecnologies “ecològiques”. Igual que els Indignats², el moviment de les armilles grogues s’ha cohesionat entorn de tàctiques i frustracions compartides, en lloc de fer-ho al voltant d’objectius o valors comuns; consegüentment, el moviment ha servit de camp de batalla per agendes i faccions polítiques molt diverses. Als inicis, l’extrema dreta va prendre avantatge del caràcter “apolític” del moviment per guanyar influència, especialment online; però, alhora que el fenomen s’ha estès i els xocs amb la policia s’han intensificat, els anarquistes i d’altres rebels incontrolables també han afermat el seu terreny dins del moviment.
Tot i estar dividits sobre la qüestió de com relacionar-se amb els Gilets Jaunes, hi ha anarquistes i d’altres rebels autònoms que han optat per involucrar-se amb l’objectiu de confrontar les tendències feixistes i autoritàries des de dins i de reorientar el moviment cap a solucions més sistèmiques. Aquests esforços han donat els seus fruits: els feixistes han sigut expulsats de les manifestacions; blocs anticapitalistes i antifeixistes han marxat junts a París; han sorgit noves xarxes entre anarquistes, autònoms i d’altres armilles grogues, a més de connectar amb els treballadors ferroviaris, els estudiants en vaga i amb les poblacions que viuen al marge de la metròpoli; les protestes han atacat símbols del capitalisme i de l’Estat amb cada vegada més freqüència; les consignes de les protestes contra la Loi Travail i d’altres moviments radicals s’han estès entre els manifestants. Tot i això, les conseqüències del moviment de les armilles grogues poden encara ser beneficioses per diferents sectors, inclosa la ultradreta.
El govern de Macron ha intentat repetidament establir diàleg amb els portaveus dels Gilets Jaunes. Tots els intents han fracassat. La majoria del moviment ha rebutjat cap negociació i sembla rebutjar el sistema polític al complet -és per aquest motiu que ha tingut èxit obligant Macron a prometre concessions. Al mateix temps, populistes d’esquerres i nacionalistes d’extrema dreta estan preparats per treure profit de la crisi que s’ha generat.
La tensió segueix augmentant a França. Durant dues setmanes els estudiants han estat bloquejant les escoles i universitats per protestar contra les reformes educatives; mentrestant, els sindicats s’han unit al moviment de les armilles grogues el cap de setmana passat (el 8/12/18), així com també ho han fet altres sectors econòmics. El govern busca desesperadament una manera de resoldre la situació mentre les vacances de Nadal s’apropen. Esperant evitar un cinquè acte del conflicte, el 10 de desembre, el president Macron va prometre garantir moltes de les demandes de la protesta. Però la història no té fi. S’ha convocat un altre dia d’acció pel dissabte 15 de desembre³.
Per ara, hi han hagut accions calcades a tres continents, tot i que no sembla que el moviment de les armilles grogues vagi a estendre’s globalment. França sempre ha estat, d’alguna manera, desfasada dels ritmes de la resta del planeta: una onada de disturbis va esclatar a l’Estat francès el 2005, anys abans de la insurrecció grega del 2008, però no hi va haver res semblant al moviment dels Indignats fins al 2016 amb Nuit Debout. Així i tot, el moviment de les armilles grogues pot donar-nos alguna pista sobre com pot ser la propera onada global de protestes. Si el que està passant a França és alguna mena d’indicatiu, podem anticipar una nova ronda d’alçaments catalitzats per la desesperació econòmica, involucrant un ampli ventall de participants i ideologies -que xoquen entre elles tan furibundament com xoquen amb les autoritats.
Amb l’objectiu d’explorar aquestes qüestions amb millor detall, presentem la següent actualització des de França. Aquest informe és el treball de moltes mans i continua des d’on es va quedar la nostra última anàlisi, al resultat de la caòtica i insurreccional jornada nacional de lluita del passat 1 de desembre.
Les conseqüències de l’1 de desembre
Els enfrontaments que van tenir lloc a París i arreu del país l’1 de desembre van ser, sense dubte, els disturbis més significatius a França des del 1968. La seva intensitat va agafar el govern amb la guarda baixa. El president Macron va haver de tornar corrents de la trobada del G20 a Argentina per avaluar els danys i reinstaurar l’ordre.
Esperant neutralitzar el moviment, Macron va prometre garantir algunes de les demandes populars. Aquest fet no va aplacar la majoria de manifestants, que van reafirmar la seva determinació a manifestar-se el dissabte 8 de desembre.
Dins del moviment de les armilles grogues, les opinions diferien sobre aquesta nova jornada de lluita. Les imatges de caos del cap de setmana anterior encara estaven al cap de tothom; els pacifistes i els legalistes es discutien ferotgement amb els armilles grogues més radicals. Els organitzadors van debatre diferents estratègies. Alguns volien marxar sobre el palau presidencial; d’altres suggerien blocar la périphérique (el cinturó de rondes parisenc); hi havia qui proposava ajuntar la gent davant la Maison de la Radio (l’edifici de la cadena radiofònica principal) amb l’objectiu d’ocupar-lo i prendre el control de les ones; hi havia qui argumentava en contra de tornar a París, veient la ciutat com una trampa preparada per les autoritats, afavorint al seu lloc l’impuls d’iniciatives locals. A mesura que el 8 de desembre s’apropava, resultava impossible dir què passaria.
El dimarts 4 de desembre van tenir lloc els primers judicis per detencions produïdes a les protestes dels armilles grogues del dissabte 1 de desembre. Tres persones van ser jutjades per delictes que van incloure la participació “a una concentració, encara que formada temporalment, amb l’objectiu de preparar i cometre violència voluntària contra persones o per provocar danys a propietats” i per “violència intencional contra una PDAP” (Persona a Càrrec de l’Autoritat Pública). La primera persona va rebre una multa de 200 € i una sentència, suspesa, per violència; la segona fou condemnada a tres mesos de presó, continuant ara sota custòdia; la tercera va ser sentenciada a un any de presó. Això també fixava el llistó de cara al 8 de desembre.
En un altre front, la vaga estudiantil contra les reformes s’intensificava. Durant tota la setmana els estudiants van blocar els seus instituts i universitats, van convocar assemblees generals, van construir barricades, es van manifestar pels carrers i es van enfrontar a la policia. No volent combatre a diferents fronts simultàniament, el govern va respondre agressivament, amb la policia ferint nombrosos estudiants. Els atacs violents contra els estudiants de secundària -normalment, a penes mencionats als mitjans de masses- van guanyar notorietat amb un vídeo viral pujat el dimarts 6 de desembre, ensenyant les condicions amb què els estudiants havien sigut detinguts a Mantes-la-Jolie. Desenes d’estudiants alineats i sobre els genolls, amb les mans al cap, alguns d’ells de cara a la paret, envoltats d’agents de policia antiavalots. El càmera gravant el vídeo, remarca “Aquí tenim una classe en silenci i ben educada!”.
La difusió d’aquestes imatges no podia haver arribat en pitjor moment pel govern francès. A la vigília del quart acte del moviment de les armilles grogues, aquest vídeo alimentava el clima general de ràbia i desafiament contra la policia i el govern.
París sota setge
Tement que les escenes de caos i “violència extrema” es repetissin a París el 8 de desembre, les autoritats van prendre mesures preventives dràstiques. Pel cap de setmana, París estaria sota estat de setge.
Divuit museus i vuit monuments nacionals van restar tancats durant tot el dia, incloent-hi la torre Eiffel i la catedral de Notre Dame. Les dues òperes parisenques van cancel·lar la programació, així com molts altres teatres. La prefectura de París va demanar els botiguers de les avingudes Champs Elysées, Matignon, Montaigne i Franklin-Roosevelt que tanquessin els seus negocis i barriquessin els seus aparadors. Els grans magatzems Galeries Lafayette i Printemps van decidir tancar totes les seves botigues ubicades a prop de Champs Elysées, Opéra, Montparnasse i Nation.
Des de les 6 del matí fins al final de les manifestacions, s’executaria un pla de restricció del trànsit per tal de facilitar els moviments de les forces policials. A més, 36 estacions de metro i RER (ferrocarrils) romandrien tancades des de les 5.30 h del matí amb l’objectiu d’afavorir els controls policials. Les restriccions van afectar 56 línies d’autobús. Diversos esdeveniments esportius i programes de televisió també van ser cancel·lats, postposats o reubicats.
El govern reajusta la seva estatègia
Després del fiasco de la setmana anterior, el president Macron va ordenar el Ministre de l’Interior Cristophe Castaner revisar la seva estratègia per mantenir l’ordre, en preparació del quart acte del moviment de les armilles grogues. Segons el Ministre de l’Interior, “les tres últimes setmanes han donat llum a un monstre que s’ha escapat dels seus progenitors”.
Pel 8 de desembre, les autoritats van prendre mesures excepcionals. 89000 agents de policia es desplegarien per tota França -pràcticament el 100% de la tropa- amb 8000 d’ells només a París. A més a més, l’Estat va demanar 12 tancs de la Gendarmerie⁴, els mateixos que van participar al desallotjament de la ZAD els passats mesos d’abril i maig. A París, també es van desplegar canons d’aigua mòbils i helicòpters.
En contrast amb la setmana prèvia, la policia no es va mantenir estàtica, defenent àmplies zones restringides. Aquesta vegada, l’única zona restringida es trobava al voltant de Champs Elysées i dels principals edificis governamentals. Allà, les forces policials van ser ordenades a escorcollar i controlar totes i cadascuna de les persones que intentessin entrar a l’avinguda.
Criticada per haver fracassat i no haver estat a l’altura dels fets de l’1 de desembre, la policia va rebre ordres de mantenir-se pegada als manifestants, iniciar confrontacions frontals i practicar detencions a la mínima ocasió possible. Com que els antiavalots tradicionals (CRS i gendarmes) es mouen lentament degut a l’equipament pesat que carreguen, aquestes tasques van ser assignades a les BAC (Brigades Anti-Criminalitat), el CSI (Companyies de Seguretat i Intervenció) i d’altres unitats policials.
Les autoritats també van establir controls de carreteres amb la intenció de vigilar els vehicles entrant a la capital. Diverses prefectures també van prohibir temporalment la venda i transport de combustible, materials pirotècnics i productes inflamables per tal de prevenir que la gent fabriqués els seus propis artefactes incendiaris casolans.
Als dies previs a la manifestació, el govern va incrementar la pressió psicològica fent diferents crides a la “no violència” i demanant que “els armilles grocs raonables, aquells que no donen suport a l’acció violenta, es dissociïn dels extremistes i no s’apleguin a París”, amb l’esperança d’aïllar els sectors més decidits del moviment. Al mateix temps, amb l’assistència dels conglomerats mediàtics, les autoritats van tractar d’estendre la por entre la població demanant a tothom que es quedés a casa dissabte, enviant amenaces clares a qualsevol persona que pretengués unir-se a alguna de les manifestacions parisenques.
La trampa estava preparada a París. Tot i això, les autoritats s’esperaven només alguns milers de persones a la capital, incloent-hi uns quants individus “ultraviolents”.
Poques hores abans de les manifestacions, un important i confidencial document oficial es va filtrar. El pla de seguretat sencer per la prefectura de París estava disponible online. Aquest document va facilitar la comprensió del que es podia esperar als carrers l’endemà: 85 equips policials estarien mobilitzats per controlar i escorcollar individus a les estacions de tren i de metro; hi hauria policia muntada als carrers de nou; etc. Les autoritats han obert una investigació per trobar l’origen de la filtració.
La vigília del quart acte del moviment de les armilles grogues, alguns companys van publicar un article sobre “La ruptura en procés“, argumentant: “No podem estar segurs de si el pla decidit pel Ministre de l’Interior per aquest dissabte no serà més retorçat, evitant els conflictes directes i afavorint les detencions selectives -a l’estil alemany, per dir-ho d’alguna manera- per contenir la tensió fins al punt d’ofegar-nos”.
Els esdeveniments del 8 de desembre van confirmar aquesta predicció.
Mantenint-se fora de la trampa
Seria impossible detallar tots els fets que van tenir lloc als carrers de París. Aquí, ens basem en les narracions de diversos anarquistes i rebels autònoms, contrastant-los amb la informació dels mitjans de masses així com altres fonts.
Informe #1
Aquest primer testimoni va ser elaborat per diverses persones cobrint diferents zones d’activitat.
Aviat pel matí, grups de gent s’han aplegat a diverses zones de París: a la Place de l’Etoile, Bastille, Porte Maillot i République. Els mitjans de comunicació ja estaven esbombant els seus mantres: la situació estava sota control, les autoritats ja estaven detenint individus perillosos, el nombre de detencions augmentava a cada minut. A les 10.30 h, les autoritats han anunciat que ja havien practicat 354 detencions, mantenint 127 persones sota custòdia. Poc després, han llençat les primeres granades de gas a Champs Elysées, on hi havia reunides unes 1500 persones. Cap a les 11.00 h, la trobada a prop de l’estació de tren de Saint-Lazare estava aturada i rodejada pels CRS (antidisturbis). Per aquest motiu hem decidit no trespassar el perímetre policial, amb la idea de poder mantenir el control de la situació.
A les 11.30 h, prop de l’Opéra, ens hem trobat amb un grup d’unes 1000 persones. Tot el barri estava blocat per forces policials i controls. Es podia entrar fàcilment al perímetre, però per sortir s’havia d’ensenyar el carnet d’identitat i deixar que t’escorcollessin. La policia tenia una “llista negra” per detenir potencials avalotadors. Dos tancs s’han deixat veure al costat de Haussman Boulevard. Com que semblava que la policia controlava la situació en aquesta zona, hem decidit moure’ns cap a Champs Elysées. Diverses unitats policials estaven desplegades al cantó de l’Avenue de Friedland -per protegir l’accès a la Place de la Concorde– i de la plaça de Saint-Augustin. Aquest matí hem sigut una multitud escasa d’uns quants milers de persones caminant a través d’una ciutat morta, amb el 90% dels aparadors del nostre voltant barricats.
Cap a les 11.30 h, al costat de Champs Elysées, milers de persones estaven convergint per entrar a l’avinguda. Fins aquell moment, tots i cadascun dels manifestants havien sigut meticulosament escorcollats per membres de les BAC (Brigades Anti-Criminalitat) abans d’accedir a la zona de manifestació. Però, la gentil pressió creada per l’arribada d’onades de manifestants tractant d’entrar a Champs Elysées, eventualment ha permés trencar un dels controls i la gent ha aconseguit passar sense ser escorcollada. Quan hem entrat a l’avinguda ja hi havia molta gent.
També hi havia presència de grups radicals d’extrema dreta. L’atmòsfera era prou surreal amb tota l’avinguda barricada i protegida. Grups ridículs de les BAC es podien veure a intervals regulars a les voreres, portant passamuntanyes i ulleres de submarinista i armats amb escopetes LBD-40⁵. Més endavant, prop de la Place de l’Etoile, la policia ha llençat una càrrega amb un munt de grenades, per tal de mantenir les masses dins del perímetre designat, fora de l’abast de l’Arc de Triomphe, vandalitzat la setmana anterior. Una vegada més, el resultat de la situació a Champs Elysées era inconclusa. Hem decidit marxar i entrar al barri de Saint-Philippe du Roule. Allà, un munt de grups d’armilles grogues estaven intentant esbrinar on estaven passant coses interessants, igual que nosaltres. Poc a poc, la multitud s’ha aplegat al costat de Haussamnn Boulevard i de l’Avenue de Friedland.
De les 12.30 h fins les 14.30 h, mentre les línies policials estaven impedint l’accès a l’Arc de Triomphe, han començat les primeres confrontacions serioses. Només arribar, hem vist un home disparat a la cuixa amb una bala de goma. Li hem provist de primers auxilis, desitjat bona sort i hem seguit el nostre camí. Per més d’una hora, uns quants milers de persones s’han enfrontat als CRS, resistint consecutivament càrregues i gas lacrimògen. Alguns companys han expulsat membres d’Action Française, un grup monàrquic d’ultradreta i han corejat “París, París, Antifa!”. Les confrontacions a l’Avenue de Friedland han continuat i les primeres barricades en flames han aparegut. Les càrregues policials han sigut inusualment violentes; no podíem comptar el nombre de grenades de gas i de flaix que feien servir durant els enfrontaments. S’han atacat algunes botigues i un banc però, sorprenentment, la propera Cambra de Comerç i Indústria de París ha quedat pràcticament intacta, tot i que una part de la manifestació ha estat aturada davant una estona.
Conforme hem anat perdent terreny, la gent ha decidit marxar cap a la zona de Saint-Agustin. Allà, s’ha incendiat un Mercedes; s’han aixecat barricades en flames usant les fustes que protegien els aparadors de les botigues; una botiga de bosses de luxe ha sigut saquejada. A mesura que la destrucció de propietats s’intensificava, les forces policials han intentat rodejar els manifestants amb tres tancs a la intersecció de l’Avenue de Friedland amb el carrer de Courcelles. Han fet servir grans quantitats de gas lacrimògen, però la majoria de manifestants ha tingut èxit fugint de la trampa. Llavors les masses s’han dividit; alguns han anat cap a Monceau Park, on s’ha cremat un cotxe diplomàtic, mentre d’altres s’han dirigit a Haussmann Boulevard, on la gent ha erigit barricades immenses i donat la benvinguda a les furgonetes policials amb pluges de projectils.
Cap a les 15.00 h, alhora que la presència policial s’incrementava -tancs i furgonetes policials anaven cap a l’Avenue de Friedland i diversos grups de les BAC estaven patrullant els carrers-, uns quants grups de manifestants s’han posat d’acord per abandonar la zona. Unes 2000 persones han pres Capucines Boulevard, amb més manifestants unint-se a mesura que avançaven. Cansats d’intentar aproparse a Champs Elysées, alguns grups han decidit desplaçar-se cap a la Marxa del Clima que en principi sortia de la Place de la Nation a les 14.00 h per acabar a République.
La situació a París ja no era més la d’una manifestació normal. Hi havia massa gent a tot arreu, pels carrers; totes les botigues estaven tancades a la majoria d’avingudes comercials. És un fet significatiu, un dissabte abans de Nadal.
Als volts de les 16.00 h, grups d’armilles grogues estaven arribant a la plaça République. Ja hi havia presència de Gendarmes i CRS a tots els carrers principals al voltant de la plaça. La seva estratègia portava records de les protestes de la Loi Travail i Nuit Debout al 2016. La Marxa del Clima ja havia arribat i l’atmòsfera era majorment festiva. Tothom estava d’acord que les demandes dels armilles grogues i els moviments ecologistes no són oposades i que l’estratègia de “divideix i guanyaràs” de les autoritats i els mitjans no funcionaria. La multitud era heterogènia però estava lluny de ser ofensiva. Així doncs, hem decidit abandonar la plaça, només per descobrir que les persones vestint armilles grogues ho tenien prohibit. L’atmòsfera es tensionava, però ningú estava preparat encara per atacar les línies policials.
Més lluny, al barri de Saint-Lazare, mentre els reforços policials es feien més visibles, una marxa de diversos milers de persones prenia els grans boulevards que connecten Opéra amb République. La destrucció de propietats s’ha fet automàtica i els saquejos freqüents. Tots els aparadors de totes les botigues de moda, bancs, restaurants de fast-food i objectius similars han sigut atacats. També han aparegut pintades a les parets; l’atmòsfera de la manifestació era clarament anticapitalista. La marxa s’ha aturat a prop d’Strasbourg Saint-Denis per construir una gran barricada blocant l’amplada sencera del boulevard. Després s’hi ha calat foc i més manifestants s’han unit a les celebracions.
Cap a les 17.00 h, alguns de nosaltres hem decidit tornar a Haussmann Boulevard per veure què hi passava, però hem sentit d’una manifestació incontrol·lada⁶ prop de Grands Boulevards. Una part d’ella s’ha dirigit cap a Châtelet-Les Halles (al centre de París) pel carrer Saint-Denis. Els participants cantaven La Internacional -un bon canvi respecte a La Marsellaise (l’himne nacional francès). Gran part de la multitud corejava “Paris, debout, soulève-toi!” (París, dempeus, alça’t!) mentre les finestres dels bancs seguien caient entre aplaudiments d’alguns manifestants. En algun punt, un grup de policies ha arribat, generant un moment de pànic a la protesta. S’han alçat barricads en flames als carrers propers, mentre els manifestants tiraven pedres a un cotxe de policia al carrer Quincampoix. La marxa ha intentat diverses vegades d’arribar a l’Ajuntament de París, sense èxit, ja que la policia tallava els carrers. Finalment, la gent ha abandonat l’àrea agafant els carrers petits del barri de Marais en direcció a la plaça République.
Sobre les 19.00 h, hem arribat a République sota una pluja de grenades de gas. El magatzem esportiu situat al costat de la plaça ha sigut atacat, però la càrrega policial ha acabat amb qualsevol esperança de saquejar-lo. Llavors, un grup ha abandonat la plaça i ha començat una altra manifestació incontrol·lada. Tan aviat com la marxa ha agafat el carrer Faubourg du Temple, dos cotxes de policia que passaven a prop han sigut apedregats. També s’ha atacat un McDonald’s. Una mica més avall, s’han construit barricades i s’han cremat contenidors. Prop de l’estació de metro de Goncourt, una gran barricada en flames ha paralitzat el trànsit mentre una fumareda negra i espesa omplia els carrers. Poc a poc, la gent s’ha anat dispersant.
Avui, de nou, ha sigut un gran dia!
Continuarà
Article original: The Yellow Vest Movement: Showdown with the State, Reports from the Clashes in Paris, around France, and across Europe
¹ Crimethinc és una xarxa llibertària descentralitzada dels Estats Units, coneguda pels seus articles d’anàlisi i publicacions teòriques.
² “Occupy movement” al text original, l’equivalent al moviment dels Indignats als Estats Units.
³ Les protestes del dissabte 15/12 han baixat una mica la seva intensitat.
⁴ Policia militaritzada equivalent a la “Guardia Civil” espanyola.
⁵ Llançadora de projectils de FOAM, com les que tenen actualment els Mossos d’Esquadra.
⁶ “Wildcat demonstration” al text original, manifestació espontània, combativa i autònoma.