Informes d’enfrontaments a París, a França i a Europa. Nova anàlisi de Crimethinc¹, publicada el 14/12/2018. Tercera i última part.
Mentrestant, arreu de França…
Mentre el govern Francès i els mitjans nacionals s’enfocaven a la situació a París, quelcom igual d’important -si no més- passava en altres ciutats. El moviment de les armilles grogues va començar com un fenomen descentralitzat; al seu primer dia de mobilització, unes 2000 accions van tenir lloc a tota França. Per aquesta quarta jornada, van participar unes 136000 persones, creant una situació explosiva a diverses ciutats.
Dijon
A Dijon, aquesta jornada de lluita va ser menys tensa que l’anterior. Com ja és costum des dels inicis del moviment, la manifestació va seguir la mateixa ruta i va finalitzar prop de la prefectura local, on van esclatar els enfrontaments amb la policia. No obstant això, les autoritats van canviar la seva estratègia respecte a la setmana prèvia i es van anticipar a les intencions de la multitud. Tanques antiavalots protegien l’edifici de la prefectura mentre els agents disparaven quantitats massives de bales de goma i gas lacrimogen contra els manifestants. Com a resultat, molta gent va resultar ferida, amb una persona acabant amb la mandíbula fracturada.
A més de proveir un informe de les manifestacions del dissabte, els autors d’aquest article mencionen la dificultat per bregar amb les actituds racistes i misògines dins del moviment, alhora que insisteixen en la necessitat de no abandonar-lo. Mentre que, en algun moment, el moviment va ser impredictible, ara s’ha estabilitzat en una quantitat definida: els autors mencionen que tenen la impressió d’haver arribat a alguna mena d’impàs. Així i tot, encara expressen esperança en el futur. Des dels inicis del moviment a Dijon, han pogut veure com pràctiques efectives es propagaven a les manifestacions, incloent-hi que els manifestants portin equipament adient i que s’estableixin equips de metges de carrer. A l’última manifestació es va teixir una connexió entre els armilles grogues i els membres de la Marxa del Clima. Ara, l’important és assegurar-se que aquestes aliances sobrevisquin a les vacances de Nadal.
Lyon
A Lió, la situació és més complicada. La gent va començar a aplegar-se al matí per la Marxa del Clima. Entre 7000 i 10000 persones s’hi van presentar, però la marxa va ser decebedora. Al cantó positiu, la manifestació va mostrar solidaritat amb el moviment estudiantil i va comptar amb la presència d’alguns armilles grogues. Més tard, van circular rumors sobre la presència de nombrosos feixistes reconeguts entre el grup d’armilles grogues; l’autor d’aquest article ho confirma.
A Lyon, els feixistes són bastant actius dins del moviment de les armilles grogues, fet que complica la situació pels anarquistes i els altres sectors. Per ara, sembla quasi impossible pels radicals² de participar del moviment. Al final del dia, les forces policials van dispersar les masses de manifestants al centre de la ciutat amb gas lacrimogen, afectant també a tota la resta de gent que passava per allà.
Toulouse
El 8 de desembre Tolosa cremava. Durant les setmanes prèvies, s’havien produït diverses crides a formar un bloc per aquest dissabte. Armilles grogues, estudiants, anarquistes i d’altres estaven determinats a prendre els carrers. Abans i tot de començar les protestes es van produir els primers enfrontaments amb la policia. Aquesta vegada, la rereguarda de la manifestació era el centre dels xocs. Com sempre, la policia va disparar bales de goma i gas lacrimogen, sols aconseguint que la situació escalés.
ls carrers de Toulouse van descendir cap a una situació de setge de guerra i les primeres barricades es van encendre en flames. L’estratègia de les autoritats va fracassar totalment, mentre la gent enrabiada es dispersava pels carrers propers i prosseguia amb els aldarulls. En termes estratègics, la rereguarda de la manifestació va mantenir ocupada la policia confrontant-la, fet que va possibilitar que la resta de la marxa pogués continuar. En total, quatre manifestacions incontrolades³ avançaven simultàniament per la ciutat. A les 17.30 h, tot i els esforços de la prefectura, els armilles grogues van aconseguir marxar pel centre de Toulouse i arribar fins al Capitole (l’ajuntament). Els enfrontaments van continuar fins tard a la nit, especialment al barri de Saint Cyprien. A causa del caos de la situació, les forces policials fins i tot van disparar gas lacrimogen des del seu helicòpter.
Marseille
A Marsella, armilles grogues, ecologistes, estudiants i veïns indignats amb les pràctiques policials van prendre els carrers junts el 8 de desembre. Al matí, uns 2000 armilles grogues es van aplegar al Vieux Port (el port vell) i van avançar cap a la prefectura. Malauradament, les tendències d’extrema dreta estaven presents a la manifestació, incloent-hi la retòrica contra els migrants i contra els radicals d’esquerres. Alguns manifestants fins i tot demanaven a la policia que s’unís a la marxa. Un cop la protesta va arribar cap al centre de la ciutat, els armilles grogues van provar d’apropar-se a l’ajuntament. La policia va disparar les primeres granades de gas llavors, empenyent els manifestants enrere cap al Canebière. La primera botiga de moda va ser saquejada, mentre la policia carregava repetidament contra grups de manifestants i avalotadors.
Cap a les 16.00 h, més de 5000 persones van arribar del barri de Castellane. La processó estava composta de manifestants de la Marxa del Clima i veïns enfurismats. Totes les diverses marxes i columnes estaven convergint a Canebière. Els diferents components de la gentada s’expressaven solidaritat; tothom era allà amb el mateix propòsit. Les forces policials van començar a incrementar la pressió gasejant a les masses. També hi havia agents de les BAC⁴, principalment per protegir les botigues i d’altres potencials objectius.
Això no va impedir que s’ataqués i saquegés diferents botigues, bancs i caixers automàtics. La policia va continuar empenyent la gent. Quan la multitud va arribar a l’edifici Soléam -una empresa de planificació urbanística-, totes les finestres van ser destrossades. Els enfrontaments es van perllongar durant diverses hores, mentre s’incendiaven barricades i contenidors; els arbres de Nadal de la Cambra de Comerç també van cremar.
Finalment, la policia va dispersar els aldarulls amb tancs. No obstant això, els disturbis van seguir: es van alçar noves barricades i es van incendiar; es van atacar parquímetres; es van saquejar joieries. El joc del gat i la rata entre manifestants i policies va acabar cap a les 20.00 h. Les autoritats van detenir unes 60 persones i van ferir moltes més.
Bordeaux
A Bordeus la situació va ser prou intensa. Tot va començar cap a les 13.00 h, quan un grup d’uns 100 o 200 estudiants d’institut es va incorporar a la manifestació convocada pels armilles grogues autòctons. Segons els mitjans locals, unes 7000 persones s’estaven aplegant al port. L’ambient era bastant festiu però també decidit.
Una multitud alegre va començar a marxar per la ciutat amb la intenció d’arribar a l’Ajuntament. Passant per la Rue Sainte-Catherine, la principal avinguda comercial de la ciutat, els manifestants es van barrejar amb la gent que anava de compres. Algunes botigues, en veure la multitud, van començar a tancar les persianes. La manifestació va arribar a la Place Pey Berland, la plaça major on estan l’ajuntament i la catedral.
La plaça es va omplir de gent ràpidament. Cap a les 16.00 h, es va produir el llançament d’alguns objectes contra la policia, que va respondre disparant les primeres granades de gas del dia. La situació va seguir escalant per un parell d’hores, mentre els armilles grogues i els estudiants resistien càrregues policials, gas lacrimogen i bales de goma. Almenys una persona va resultar ferida per l’impacte a la cara d’una bala de goma.
Cap a les 18.00 h, les forces policials van rebre l’ordre de buidar la plaça. Una pluja de granades de gas lacrimogen va caure sobre la gent. Llavors la policia va començar a llençar granades atordidores. Un home jove va perdre la mà intentant protegir els manifestants d’una d’aquestes granades.
A causa de la intensitat dels enfrontaments, la multitud es va dispersar pels carrers limítrofs. Alguns manifestants van aprofitar aquesta oportunitat per aixecar barricades, algunes d’elles en flames; es van atacar uns quants bancs; es van destruir càmeres de vigilància; es van trencar aparadors. Els avalotadors i agents de les BAC jugaven al gat i la rata als carrers de Bordeaux.
Després d’una càrrega policial massiva, els grups de revoltats es van dispersar. Mentre fugia, un grup va atacar i saquejar una Apple Store i va incendiar una última barricada. En total, van ser detingudes 69 persones, quedant-ne 54 sota custòdia.
Hi ha disponibles informes addicionals sobre altres ciutats franceses aquí i aquí.
En definitiva, segons el Ministre de l’Interior, la quarta jornada de lluita nacional a França es va saldar amb un total de 1723 detencions; amb 1380 persones posades sota custòdia. Des del principi del moviment de les armilles grogues, més de 3300 persones han sigut detingudes, 2354 han sigut posades sota custòdia i més de 1200 han sigut ja jutjades.
I fora de França?
Hi han hagut diversos intents d’iniciar moviments calcats a altres indrets d’Europa i del món. A Israel hi ha manifestants vestint armilles grogues. A l’Egipte, el dictador militar al-Sisi ha prohibit la venda d’armilles grogues a les botigues, anticipant-se al pròxim aniversari de la revolució egípcia; a Tunísia, la gent va llençar una pàgina de Facebook, proposant un moviment de les “armilles vermelles”; a l’Iraq, els manifestants de Basra van desempolsar les seves armilles grogues, que ja havien portat en unes protestes similars l’any 2015.
Bèlgica
Brussel·les va veure la manifestació més gran d’armilles grogues fora de França el 8 de desembre, amb grans talls de trànsit, enfrontaments amb la policia i 460 detinguts. Els participants eren, majoritàriament, blancs i de classe mitjana, però no únicament. Hi havia algun símbol antifeixista; també es va veure una persona amb una pancarta contra els impostos i contra la immigració, que va ser escridassada pels altres manifestants.
Països Baixos
Als Països Baixos, el moviment de les armilles grogues ha sorgit majoritàriament des de la ultradreta. Grups de Facebook de Gele Hesjes (armilles grogues, en holandès) van començar a aparèixer a partir de l’1 de desembre i van créixer ràpidament. Aquell dia, petites manifestacions van atraure dotzenes de manifestants en unes poques ciutats. El 8 de desembre hi va haver convocatòries a més ciutats, amb 200 participants a Rotterdam, uns 100 a Amsterdam i La Haia i desenes de persones a diverses poblacions més.
A la manifestació a La Haia de l’1 de desembre, els armilles grogues van lluir símbols feixistes, incloent-hi l’autodenominada Prinsenvlag, una versió antiga de la bandera nacional holandesa que, des del 1945, només exhibeixen els feixistes. Hi van participar membres de diferents grupuscles d’extrema dreta. El 8 de desembre, dos eminents reaccionaris van participar a la manifestació a La Haia, un de Pegida i l’altre del PVV (Partit Per la Llibertat, el partit del reconegut feixista Geert Wilders). També s’hi va poder veure un retrat de Pim Fortuny, icona dels feixistes, a sobre l’armilla groga d’un dels manifestants.
A Nijmegen, on el principal organitzador té vincles amb l’extrema dreta, el grup feixista Identitair Verzet va repartir adhesius als manifestants armilles grogues des de dins de la manifestació. A Amsterdam, un manifestant portava una armilla groga amb les lletres FVD (Forum voor Democratie), un partit feixista, amb dos escons al parlament, que és encara més obertament racista que el PVV. El moviment a Amsterdam, per ara, sembla menys dominat per l’extrema dreta, amb els anarquistes distribuint literatura i participant en debats el 8 de desembre.
És clar que no tots els manifestants són feixistes. S’hi poden veure queixes contra les retallades, contra el mal estat de les estructures de benestar, qüestions amb les quals té sentit estar enfadats. Però, sovint, aquestes protestes es connecten amb crítiques cap a la Unió Europea, l’anomenada “globalització”, etc. Bona part del discurs dels Gele Hesjes s’ha centrat en l’acord de Nacions Unides sobre immigració anomenat el Pacte de Marrakesh. De fet, aquest pacte (no vinculant) simplement confirma d’altres lleis i tractats actualment en vigor. Segons la intoxicació de la dreta però, aquest pacte significa que Europa “convida tota Àfrica”, alhora que prohibeix qualsevol crítica a la migració. Resulta xocant quanta gent sembla creure’s aquesta mentida.
Comprensiblement, sota aquestes condicions, la majoria de l’esquerra és hostil al moviment de les armilles grogues als Països Baixos. Queda com a qüestió pendent saber si els anarquistes podrien haver sigut els primers a iniciar els grups d’armilles grogues, impulsant consegüentment un discurs diferent. Els dubtes, seguits de l’alleugeriment que provoca confirmar les sospites pròpies, poden cedir l’espai del malestar social a l’extrema dreta -amb conseqüències catastròfiques.
Ara ha aparegut un nou grup de Facebook anomenat Rode Hesjes, armilles vermelles, posant èmfasi en la solidaritat i rebutjant les tàctiques racistes de dividir i conquerir. Aquest sembla ser un projecte esquerranós clàssic, fent demandes al govern i separant-se de la resta dels disturbis generalitzats.
Alemanya
A Alemanya, les expressions del moviment han sigut majoritàriament una farsa; uns pocs grups d’ultradreta van intentar popularitzar el model dels armilles grogues sense èxit. Un grup nazi va fer una de les seves manifestacions habituals vestint armilles grogues. Com és típic, la majoria dels alemanys antifeixistes han expressat el seu escepticisme sobre aquest moviment popular, tot i que alguns grups orientats cap a la política de la lluita de classes han criticat aquesta actitud.
Els antifeixistes de Dortmund van organitzar la seva pròpia manifestació de les armilles grogues el cap de setmana del 8 de desembre, confrontant les contradiccions que presenta el moviment. Al conservador sud d’Alemanya, un partit d’esquerres institucional de Munich està fent crides a convocar manifestacions d’armilles grogues i el partit d’esquerres Die Linke ha donat, al seu torn, suport al moviment.
Com a passatemps, aparentment, un anarquista alemany va engegar un dels populars comptes de Twitter dels armilles grogues com una broma, intentant emprar la sàtira per fotre’s de les teories conspiratives dels elements d’ultradreta del moviment. Malauradament, vivim mals temps per la sàtira: els armilles grogues alemanys de dretes es van prendre seriosament fins i tot les piulades més extravagants, fins que es va descobrir que era tot una broma.
Conclusió
Dilluns 10 de desembre, el President Macron va oferir un discurs oficial a la televisió nacional. Va reconéixer que el país es troba actualment en “un estat d’emergència econòmica i social”. D’acord amb això, va demanar personalment al govern i al parlament que, pel 2019, facin tot el que calgui per a fer possible que la gent pugui viure dignament del seu treball. Acompanyant aquestes afirmacions, Macron va presentar noves mesures polítiques -incloent un increment del salari mínim de 100 € per mes, a partir de gener; oferint exempció d’impostos a les hores extra; demanant als empresaris que concedeixin pagues extres pel Nadal; cancel·lant impostos a les pensions inferiors als 2000 € mensuals-, per tal de respondre algunes de les demandes dels armilles grogues.
Dimarts 11 de desembre, el Primer Ministre Edouard Philippe va presentar les noves decisions del govern davant l’Assemblea Nacional i es va reafirmar en el desig de trobar acords mutus ràpidament, amb l’objectiu de deixar enrere la crisi política i social que ja dura més d’un mes.
Per ara, és difícil d’avaluar l’impacte real que tindran les paraules de Macron sobre el futur del moviment de les armilles grogues. Majorment, els partits polítics -l’esquerra populista i els nacionalistes d’extrema dreta- van aprofitar l’oportunitat per denunciar les mesures presidencials i qüestionar la legitimitat de l’actual govern. Mentre alguns armilles grogues -principalment “legalistes”- semblen satisfets amb l’anunci del govern i creuen que ha arribat l’hora pel moviment d’acceptar el diàleg, d’altres descriuen la situació com una farsa i apunten a continuar la lluita. Una nova jornada de lluita s’ha convocat pel dissabte 15 de desembre.
Reflexions
El moviment de les armilles grogues segueix sorprenent tothom per la seva durada, la seva determinació i la seva capacitat d’assumir noves formes. Fa un mes, ningú s’imaginava que tal caos i inestabilitat política estaven a punt de desfermar-se sobre França. Tot i els nombrosos intents d’establir diàleg, pacificar la base social i aïllar els sectors més radicals, el moviment segueix viu i és impredictible.
El focus del moviment s’ha desplaçat lleugerament. Fa unes quantes setmanes, els participants es concentraven a protestar contra l’increment dels preus del combustible i l’alt cost de la vida; ara, hi ha més atenció sobre el govern i sobre les causes sistèmiques de les nostres difícils condicions de vida.
A més a més, part del moviment ha tingut èxit obrint les seves files a altres manifestants i causes. Als inicis, el moviment estava quasi exclusivament compost de gent vestint armilles grogues i impulsant les demandes associades; dissabte passat (8/12) a París vam veure estudiants, treballadors ferroviaris, ecologistes, sindicalistes, veïns dels suburbis, anarquistes, rebels autònoms i “avalotadors sense adjectius” unint-se als armilles grogues en la lluita als carrers. Aquesta convergència sembla haver empès el moviment cap a un enfocament més social, més d’esquerres i anticapitalista i ha obert espai a la participació de persones marginalitzades.
Per exemple, a la seva carta col·lectiva, alguns armilles grogues demanaven la fi de l’espoli, l’intervencionisme polític i l’ocupació militar francesa als països africans. En un comunicat sorprenent publicat el 9 de novembre, diversos armilles grogues radicals van proposar una anàlisi de la situació actual fonamentada en arguments anticapitalistes i antiestatistes. Concloïen afirmant:
“No, la nostra violència no és dolenta! No, la nostra violència no és violenta! No, la nostra violència és un alliberament! La nostra violència no és sanguinària, és saludable! Ara, deixeu-nos que ens governem a nosaltres mateixos i confiem en el nostre poder creatiu!”
D’altres van difondre un text titulat “Armilles de Tots els Colors” a diferents manifestacions d’armilles grogues:
“Les nostres armilles són dels colors de l’Arc Iris perquè rebutgem les falses sortides de la crisi actual: la fugida cap un capitalisme encara més liberal i el retrocés nacionalista i xenòfob… No hi ha més reformes a fer, tenim un món per construir”.
El perill de la cooptació nacionalista
Així i tot, el moviment també ha involucrat populistes, nacionalistes i feixistes. L’autodenominat vessant “apolític”, a les fases inicials del moviment, va permetre nacionalistes ultradretans i populistes d’esquerres establir vincles amb el moviment i aprofitar-se de la seva ràbia per treure’n rèdit polític. Això no és sorprenent, ja que molts dels manifestants comparteixen idees comunes amb aquests partits. Pel que fa al possible resultat final del moviment, tampoc seria sorprenent veure com el partit populista d’esquerres France Insoumise o el nacionalista d’extrema dreta Rassemblent National surten victoriosos d’aquesta crisi política.
Això és el que els companys de Dijon van experimentar el passat dissabte, quan van haver de confrontar-se amb la xenofòbia, l’homofòbia i la misogínia durant la manifestació dels armilles grogues. La situació a Lió és preocupant, amb els feixistes locals ben organitzats fent servir aquest moviment com a plataforma per difondre les seves idees.
A París, grupuscles feixistes han sigut vistos des dels inicis del moviment. Afortunadament, els antifeixistes estan fent tot el que poden per treure’ls dels carrers.
Així i tot, alguns companys afirmen que la marginació dels grups de nacionalistes dins del moviment de les armilles grogues no s’ha aconseguit tant per les baralles als carrers com per la inclusió de tàctiques -com la destrucció de propietat- que són incompatibles amb les polítiques de dretes. Els feixistes podien representar els enfrontaments amb la policia com una lluita legítima contra les forces del neoliberalisme centrista, però no tenen cap narrativa que pugui legitimar la destrucció de propietats i els disturbis.
És perillós minimitzar o ignorar la presència de feixistes dins el moviment. Considerant els vincles ideològics i polítics que molts participants comparteixen amb els partits populistes i nacionalistes, podrien bufar vens contraris de la nit al dia. Això fa que sigui especialment important atacar i deslegitimar els feixistes que vulguin participar en el moviment, proposar discursos i estratègies que no els hi donin peu i, sobretot, organitzar mesures anticapitalistes efectives que adrecin els problemes econòmics que tanta gent pateix avui dia.
També hem de pensar estratègies sobre què fer si els nacionalistes són capaços de capitalitzar la inestabilitat política resultant del moviment. Fins i tot si els nacionalistes estan marginats als carrers, encara poden treure profit de la situació per guanyar el poder al govern. També hem d’estar preparats per aquesta situació.
I després de tocar sostre?
Per alguns de nosaltres, els esdeveniments del 8 de desembre van suposar un fracàs parcial perquè la situació no va ser tan incontrolable com l’1 de desembre i perquè les multituds no van reunir mai el coratge per enfrontar-se directament a la policia. Molta gent es va sentir desbordada per la situació. Això sembla indicar que el moviment està arribant a un impàs, si no és que s’està estancant. Si les coses no canvien de nou, el moviment s’enfonsarà eventualment i morirà, almenys a París.
Per altra banda, altres companys consideren dissabte passat un gran èxit. Mentre les autoritats van desplegar forces policials sense precedents a tot l’Estat i van enviar un missatge amenaçador a tota persona que pretengués manifestar-se, milers van reunir el valor de prendre els carrers i molts d’ells van acabar superant a la policia. A París, els disturbis van durar unes set hores. Al final, s’hi va produir més dany econòmic total que la setmana prèvia, fet que compensa que la gent pràcticament no s’enfrontés cara a cara amb la policia.
Així i tot, aquí també, veiem el risc d’estancament. Al moviment de les armilles grogues encara li manquen vies d’expandir l’horitzó més enllà de tallar el trànsit, enfrontar-se a la policia i destruir símbols del capitalisme. També es podria fer la mateixa crítica, és clar, de l’estratègia policial -tot i que la policia, també, s’ha demostrat capaç de canviar el seu enfocament. Les tàctiques del moviment han creat una crisi política, però la simple escalada de violència és un joc que l’Estat pot jugar -almenys dins d’uns límits.
Una opció podria ser intensificar les ocupacions alhora que els talls i els disturbis -com alguns armilles grogues van fer a Saint Nazaire i com alguns estudiants han fet als seus instituts i universitats. Això podria generar un espai de debat, on la gent podria desenvolupar lligams més profunds dins del moviment. Podria oferir un altre model per seguir pressionant l’Estat alhora que posaria els participants en contacte amb la seva pròpia capacitat per crear alternatives.
En qualsevol cas, amb les vacances de Nadal apropant-se, el mateix calendari -una antiga arma per contenir les lluites socials dins l’ordre existent- està en contra del moviment. La major pregunta és com haurà canviat el moviment de les armilles grogues les condicions a llarg termini i l’horitzó de possibilitats a França i a la resta del món.
Article original: The Yellow Vest Movement: Showdown with the State, Reports from the Clashes in Paris, around France, and across Europe
¹ Crimethinc és una xarxa llibertària descentralitzada dels Estats Units, coneguda pels seus articles d’anàlisi i publicacions teòriques.
² Al text original, el terme “radical/s” s’empra per definir als revolucionaris d’esquerres i llibertaris.
³ “Wildcat demonstration” al text original, manifestació espontània, combativa i autònoma.
⁴ Policia militaritzada equivalent a la “Guardia Civil” espanyola.