Sobre les relacions històriques entre feminisme i veg(etari)anisme
Molt abans que Carol J. Adams publiqués el 1990 el seu emblemàtic tractat sobre les connexions entre l’opressió blanca i patriarcal que pateixen les dones i les persones de color amb l’opressió que pateixen els animals, el vegetarianisme ètic estava de moda entre les primeres feministes. A les acaballes del segle XIX als Estats Units i Anglaterra, moltes sufragistes estaven fortament involucrades al Moviment per la Temprança¹ i a l’activisme contra la vivisecció², sent el vegetarianisme l’extensió d’aquestes idees a la seva dieta.
Adams escriu a The Sexual Polítics of Meat³:
Podem traçar l’aliança històrica entre feminisme i vegetarianisme en escrits i societats utòpiques, a l’activisme contra la vivisecció, als moviments sufragistes i per la temprança i al pacifisme del segle XX. Els balnearis del segle XIX, on se servien règims vegetarians, eren freqüentats per Susan B. Anthony, Elizabet Cady Stanton, Sojourner Truth i d’altres. En un banquet vegetarià l’any 1853, les comensals reunides van aixecar les seves copes sense alcohol per brindar: “Per l’abstinència total, pels drets de les dones i pel vegetarianisme!”.
Més que lluitar pels drets dels animals però, les sufragistes vegetarianes tenien motivacions més simbòliques. Als seus ulls, la carn era producte de la violència i forçar les dones, com a cuineres domèstiques, a servir trossos de cadàver, representava una altra coerció més basada en el gènere. Encara més, a les llars de classe mitjana i classe baixa, la carn era reservada primer pel marit per tal de mantenir-lo adequadament alimentat com per sortir a guanyar el salari familiar. El 1863, quan el Dr. Edward Smith va realitzar la que es considera la primera enquesta nacional sobre la dieta de les llars d’Anglaterra, va concloure “L’esposa, a les famílies més pobres, és probablement la pitjor alimentada de la casa”.
Al seu treball The awakened instinct: vegetarianism and the women’s suffrage movement in Britain⁴, Leah Leneman també explora aquesta relació entre sufragisme i vegetarianisme, destacant com no només les líders sufragistes britàniques del moment s’adherien i predicaven una dieta vegetariana, sinó també com les majors societats i publicacions vegetarianes deixaven espai a les veus de les dones, encara que alguns vegetarians mostressin un nerviosisme poc sorprenent, tot al·legant que una relació massa amistosa amb les sufragistes podia allunyar a molts vegetarians potencials.
Alhora, l’aspecte del vegetarianisme que generava més angoixa entre les sufragistes no era tant què podien posar a taula per sopar èticament, sinó què posar-se sobre els caps.
La crueltat relativa a la decoració dels barrets femenins eduardians era una altra de les preocupacions que es reflectien a la premsa sufragista. El febrer del 1909, respecte a la paradeta de barrets a l’Exposició de les Dones, es va fer una petició al diari Votes for Women, de la Women’s Social and Political Union, demanant que les dones prenguessin “l’oportunitat de desvincular-se de la barreteria assassina” i que els barrets amb “àguiles i cossos d’ocells dissecats” acabessin “brillant per la seva absència”.
Per quan el sufragi femení va ser guanyat, gràcies a la 19a Esmena l’any 1920 als Estats Units i a l’Acta de Representació del Poble a Anglaterra vuit anys més tard, el vegetarianisme havia rebut un gran embat per part de les forces aclaparadores del canvi tecnològic. Innovacions al transport i als sistemes de refrigeració van fer la carn més accessible i assequible que mai per la classe mitjana. I, certament, la influència de dues Guerres Mundials que van comportar el racionament de carn per tal d’alimentar els soldats al front, també va desviar l’atenció de l’abstinència ètica fins a la dècada de 1970, quan Carol J. Adams i altres van tornar a encendre el debat sobre si menjar animals perjudica l’objectiu d’un alliberament de gènere igualitari.
Article original: Vegetarian Suffragists
¹ El Moviment per la Temprança és un moviment social contra el consum de begudes alcohòliques.
² La vivisecció és la dissecció d’un animal quan encara està viu amb finalitats, suposadament, científiques.
³ La política sexual de la carn.
⁴ L’instint despertat: el vegetarianisme i el moviment sufragista de les dones a Anglaterra